En relació a la valoració de Terrassa com a marc per a les diverses iniciatives professionals, l'opinió general és que Terrassa és un marc idoni pel desenvolupament de les diferents iniciatives, remarcant-se en alguns casos com a punts forts el valor de la seva dimensió, el veïnatge universitat/empresa, les bones comunicacions i la proximitat amb Barcelona, la trilogia indústria, cultura i natura o la xarxa de petites i mitjanes empreses. Els handicaps es situen en la manca de sol industrial, els preus abusius d'alguns serveis i les dificultats d'estacionament a determinades zones.

En relació a la valoració de Terrassa pel que fa al proveïment de recursos humans, l'opinió majoritària és que resulta suficient sense arribar a extraordinària. En un cas s'explicita que els recursos humans no cal que es proveeixin a la mateixa ciutat.

En relació a la valoració sobre la presència de la universitat a la ciutat, les opinions són sempre positives, destacant el benefici que comporta, però en dues opinions provinents dels sectors empresarials es considera que els resultats pràctics de la relació universitat/empresa encara són massa baixos i cal incrementar-los de cara al futur. En un cas, s'explicita com a hipotètic perjudici, que la Universitat faci la competència a la iniciativa privada en l'oferiment de serveis.

En relació als diferents liderats i la forma com s'exerceixen a la Ciutat, es considera que la major capacitat de liderat està en les associacions empresarials ( en contrast amb una de més discreta pels propis empresaris individualment), seguides de les associacions culturals i els polítics. Els sindicats i les associacions professionals es perceben amb poca capacitat de liderat ciutadà. A la franja mitja es situen els mitjans de comunicació i els intel·lectuals.

En relació al liderat que juga Terrassa a Catalunya en el present i en el futur, l'opinió majoritària és que Terrassa no exerceix cap liderat destacat en aquests moments, amb l'excepció de l'hoquei , algunes activitats culturals i una bona oferta de vivenda per la seva relació qualitat/preu. En un cas es considera que Terrassa manté encara un relatiu liderat industrial i en diverses respostes s'observa el desig de que l'incrementi en el futur.

En relació a la valoració sobre el grau d'estabilitat de Terrassa i sobre el seu nivell de conflictivitat, hi ha consens sobre la consideració de que Terrassa és una ciutat estable i d'una conflictivitat baixa o normal per la seva dimensió i que aquests factors són positius per a crear un marc on sigui més fàcil la presa de decisions.

En relació al futur de Terrassa com a ciutat industrial, hi ha consens en el manteniment del perfil industrial de Terrassa en el futur, assenyalant alguns com a punts forts d'aquest perfil, la relació universitat-empresa i el diàleg empresa-ciutat.

En relació a la valoració de Terrassa com a plataforma logística, clarament hi ha diverses opinions entre els enquestats. Mentre que alguns subratllen la suficiència de la capacitat logística de la Ciutat i el seu millorament en els darrers anys, altres consideren que encara queda molt camí per fer en aquest sentit ( per exemple, en l'eliminació de peatges d'autopistes, la manca d'una central de mercaderies ferroviari, la manca de dipòsits, la deficient senyalització dels polígons).

Respecte la valoració de la relació de Terrassa amb el port de Barcelona ( bona però millorarà amb la pota sud), l'aeroport ( bona, però millorarà amb la pota sud), futura estació de l'AVE ( poques respostes per la indefinició de l'enclau), la xarxa ferroviària ( en general bona, alguns senyalen la necessitat de connectar les xarxes de la Renfe i els Catalans, i en aquests doblar la via entre Terrassa i Rubí) xarxa de transport terrestre ( en general bona, però amb un manteniment a millorar i opinions diverses sobre la prioritat del IV cinturó).

En relació a la valoració de Terrassa com a plaça financera, tampoc hi ha opinions unànimes. Alguns la consideren bona ( tot i reclamar en un cas una major implicació de les institucions de fora la ciutat en els projectes locals), mentre que altres la consideren deficient en relació al pes industrial de Terrassa o a la seva capacitat de decisió, La vertebració de Terrassa com a plaça financera passa per la seva Caixa d'Estalvis, ben valorada ( en un cas es reclama la necessitat de disposar d'una altra institució financera local).

En relació a la valoració dels projectes que té Terrassa, hi ha consens sobre que en el passat recent ha endegat grans projectes, alguns dels quals, com Vallparadís, el 22 de Juliol o la ciutat universitària estan encara per consolidar. Respecte els projectes actuals hi ha opinions diverses, des dels que consideren que són pocs o que no són ambiciosos, als que pensen que la gran deficiència està en voler emprendre massa projectes a l'hora, sense prioritzar-los. Respecte de nous grans projectes es citen, la prolongació dels FFCC, la promoció d'una zona de negocis, nous poligons industrials, el cobriment de les rieres, la creació d'un eix comercial potent, l'ordenació dels rodals de la ciutat, i mantenir el creixement sense perdre qualitat de vida.

Respecte a l'afirmació de si Terrassa forma part de Barcelona en termes econòmics i a si preferiria estar ubicat a la capital catalana, l'opinió majoritària és que Terrassa és plenament Barcelona en termes econòmics, i respecte l'interès d'estar ubicat a Barcelona, només el factor serveis i la proximitat als centres de decisió es veuen com a més positius que estant establert a Terrassa. En dos casos consideren que és igual estar a Terrassa que a Barcelona i en dos més que és pitjor estar a Barcelona que a Terrassa.

Respecte a si és millor viure a Terrassa o a Barcelona, la gran majoria coincideixen que és millor viure a Terrassa, per una major tranquil·litat, facilitat de connexió amb l'interior del país, pel cost de la vivenda, per la proximitat a la natura i l'accessibilitat a Barcelona, de la qual es poden gaudir els mateixos serveis que vivint-hi. En alguns casos es destaca que a Barcelona hi ha més oportunitats professionals i de negoci que a Terrassa.

Respecte del posicionament de Terrassa en la societat de la informació, l'opinió majoritària és que aquest posicionament no es coneix i que, en canvi, resulta imprescindible per afrontar el futur.

Respecte quines ciutats exerceixen una competència directa amb Terrassa, l'opinió més repetida és que la gran competidora és Sabadell i en general la majoria de ciutats mitjanes de la Regió Metropolitana de Barcelona. Manresa, Vic i Reus també són esmentades en una ocasió com a possibles competidores de Terrassa.

Respecte a la gran oportunitat de futur de Terrassa, la resposta més repetida està en el binomi universitat-empresa. També es citen el manteniment del patrimoni industrial, el creixement demogràfic, i l'assolir una estructura poblacional més jove que les seves competidores.

Respecte a la gran amenaça de futur per Terrassa, la resposta més repetida està en la dispersió i pèrdua de personalitat de Terrassa en l'entorn metropolità de Barcelona. També s'esmenten la disgregació i manca de priorització dels esforços, i el desenvolupament d'un urbanisme no integrador.

En relació a si Terrassa comunica bé les seves potencialitats, hi ha consens en que Terrassa ha de millorar la seva comunicació externa, però hi ha versions molt contradictòries sobre com assolir aquest objectiu.

En relació als ítems que destaquen en la percepció de la ciutat, es destaca el perfil de Terrassa com a ciutat industrial, universitària, cultural, amb bons serveis sanitaris i bones comunicacions, que es contraposa a la seva baixa capacitat com a ciutat comercial, turística i com a centre de decisions.

A grans trets aquestes són les opinions predominants de les persones que heu contestat aquest qüestionari. Entenem que les respostes, pel volum quantitatiu de la mostra, no constitueixen una radiografia científica de la percepció de la ciutat, però per la vàlua i el caràcter de decisors de les persones que les han contestat són una guia molt important per orientar el nostre treball els propers mesos. Algunes de les principals incògnites plantejades en aquestes respostes - com el posicionament de Terrassa en la societat de la informació o quin serà el caràcter de la indústria del futur - ja han estat motiu de diferents sessions en l'actual cicle de conferències del Pla Estratègic, altres temes en els cal aprofundir - com la capacitat logística de Terrassa o la relació de Terrassa amb les ciutats metropolitanes- seran objecte de treballs futurs del Pla Estratègic.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Estem a la vostra disposició.

Cordialment,