| |
|
Pàgina
Principal |
| |
|
|
| |
|
Pla
Estratègic Ciutat de Terrassa
Objectius
del Pla |
| |
 |
|
| |
|
La
formulació de l'Objectiu General del Pla Estratègic
Ciutat de Terrassa és la conseqüència d'un intens
debat promogut per les institucions del seu Comitè
Executiu d'acord amb els estudis de diagnòstic
previs i amb les consultes i enquestes inicials a
ciutadans i a entitats de la ciutat. L'element central de l'Objectiu
és la constatació, evident, que Terrassa és una
ciutat, però destaca la importància excepcional
que, actualment i en la posició territorial en què
es troba, té per si mateix aquest fet. Es tracta
d'entendre la ciutat com un lloc per a viure, un lloc
de trobada, un lloc de generació i de difusió de
tecnologies, un lloc de creació de riquesa...
A hores d'ara Terrassa
té certament la qualitat de ciutat, però li falten
alguns dels components bàsics que distingeixen les
ciutats actives (les ciutats que avancen) de les
reactives (les que procuren reaccionar davant de fets
que ja s'han produït). La funció del Pla és la
d'establir les accions que, entre totes les que cal
emprendre, són les estratègiques per a assolir
l'objectiu de:
|
| |
|
|
| |
|
PROJECTAR
EL FUTUR DE TERRASSA. REFORÇAR, ACCENTUAR I DIFONDRE
EL SEU CARÀCTER DE CIUTAT INTEGRADA, EQUILIBRADA I
CREADORA DE RIQUESA. MILLORAR EL SEU NIVELL DE
QUALITAT I MANTENIR LA SEVA PERSONALITAT DINS EL
SISTEMA METROPOLITÀ.
|
| |
|
|
| |
|
És un
model de ciutat que promou, cap al futur, una triple
orientació de les actuacions, adreçades a tres
caràcters principals d'aquest model (la integració,
l'equilibri i la creació de riquesa) per avançar
cap a la consecució de majors nivells de qualitat i
d'identitat ciutadana. La significació de tots
aquests factors és: |
| |
|
|
| |
|
PROJECTAR EL
FUTUR DE TERRASSA. |
| |
|
Les
actuacions que s'han d'emprendre troben el seu sentit
si s'orienten, des de la realitat d'avui, al futur
que la pròpia ciutat projecti. És important que la
ciutat es prepari per als reptes del canvi de segle i
que mantingui un alt nivell de renovació en l'actual
context de crisi. Hi ha també el valor de
l'anticipació i la conveniència d'un salt en el
desenvolupament: és necessari un canvi superior al
que es pot produir en altres territoris
metropolitants per tal de recuperar i sumar pes i
presència. |
| |
|
|
| |
|
REFORÇAR EL
CARÀCTER DE CIUTAT. |
| |
|
La
recuperació dels dèficits que poden dificultar el
manteniment del caràcter de ciutat és un factor
prioritari per al Pla, perquè a Europa s'està
consolidant un sistema de ciutats que troben en la
tecnologia, en les activitats econòmiques i en les
activitats culturals el seu impuls. Un sistema que
és, al seu torn, l'espai de desenvolupament
d'aquests mateixos factors, les característiques
dels quals depenen, en bona part, del medi urbà
concret en què es produeixen. |
| |
|
|
| |
|
ACCENTUAR EL
CARÀCTER DE CIUTAT. |
| |
|
Cal
orientar totes les potencialitats de Terrassa per
maximitzar els beneficis que la ciutat origina i per
afrontar els reptes que els aspectes negatius d'una
ciutat comporten. Això vol dir atendre'n el
creixement, que avui passa principalment per la
renovació i la transformació de la ciutat existent,
com a opció urbanística per a fer-la funcional i
per a modernitzar-la a mig termini. |
| |
|
|
| |
|
DIFONDRE EL
CARÀCTER DE CIUTAT. |
| |
|
La
importància de donar a conèixer una ciutat equival
al valor que pugui tenir el seu reconeixement per
part de tothom, a la valoració que en faci la seva
gent i la gent forastera. Des d'una visió més
instrumental, és necessari el coneixement de
l'existència d'una ciutat i del que té i pot oferir
per a fer-ne viables les relacions, i és una
condició de desenvolupament de potencialitats i de
consolidació d'actituds ciutadanes. |
| |
|
|
| |
|
CIUTAT
INTEGRADA. |
| |
|
El
procés viscut per les ciutats industrials catalanes
durant unes dècades d'aquest segle (1940-1970) ha
comportat un augment molt intens i ràpid de
població procedent de llocs i de cultures diverses.
La societat que n'ha resultat s'ha caracteritzat
sovint per una fragmentació molt acusada de
col.lectius, distribuïts espacialment per grups
diferenciats. Aquest fenomen ha estat molt intens a
Terrassa tant per la seva forta base industrial com
per una orografia que ha afavorit la separació per
barris i ha dificultat la mobilitat entre zones. No
obstant això, hi ha hagut una voluntat col.lectiva
de pertinença a una mateixa ciutat, que és a
l'origen de bona part del món associatiu existent, i
l'oportunitat s'ha de trobar ara en un model de
ciutat que faciliti l'articulació efectiva i la
mobilitat entre tots els barris de la ciutat com a
condició material d'una vida ciutadana que incorpora
la diversitat cultural en la identitat terrassenca.
Dins d'aquest marc cal no oblidar l'atenció a la
població marginada, que malhauradament les societats
modernes generen, i vetllar perquè es pugui integrar
a la vida ciutadana. |
| |
|
|
| |
|
CIUTAT
EQUILIBRADA. |
| |
|
La
pluralitat funcional és característica de Terrassa
i la fa diferent de moltes poblacions del mateix
entorn: és la base del seu caràcter de ciutat. La
nova ciutat desitjada no s'allunya d'aquest model,
però vol millorar-lo a partir del reconeixement de
la seva bondat, vol intensificar-ne els aspectes
menys desenvolupats i accentuar-ne els més
característics i en els quals té avantatges
comparatius. En definitiva, fer més potent la imatge
de Terrassa-ciutat, de nucli urbà proporcionat. |
| |
|
|
| |
|
CIUTAT CREADORA
DE RIQUESA. |
| |
|
Garantir
la permanent creació de riquesa constitueix un
aspecte crucial que ha d'acompanyar la imatge de
Terrassa com a ciutat. En aquest aspecte hi ha dos
fets notables: el potencial humà i una important
tradició industrial i universitària. Són dues
realitats que constitueixen els factors essencials
del modern desenvolupament econòmic i social. Les
exigències per a mantenir i millorar aquestes
condicions són múltiples: reforçament de tots els
mitjans de formació, millora de les condicions del
comerç local, impulsió de les millores
tecnològiques i, per tant, intensificació de les
relacions entre la universitat i l'activitat
econòmica, creixement de serveis avançats a
l'economia productiva i eliminació de dèficits
d'infrastructures. |
| |
|
|
| |
|
MILLORAR EL
NIVELL DE QUALITAT. |
| |
|
Les
condicions actuals de qualitat mediambiental són
comparativament bones i constitueixen un dels factors
potencialment forts de Terrassa. Cal, però, millorar
aspectes concrets d'imatge, atendre igualment
elements de benestar social i augmentar la qualitat
urbana, també l'harmonia d'aquesta amb el medi que
l'envolta. Ha de ser, en conjunt, un canvi cultural
que impliqui també la revalorització de la ciutat
històrica (la ciutat industrial) i del medi natural
com a factors decisius de qualitat. Cal comprendre
que la millora de la qualitat de vida ja no és avui
una condició residual del progrés, sinó una
condició inexcusable, i que és, a més, la raó
bàsica que ha de moure tota la ciutat cap a
qualsevol projecte de futur: el major benestar dels
ciutadans. |
| |
|
|
| |
|
MANTENIR LA SEVA
PERSONALITAT DINS EL SISTEMA METROPOLITÀ. |
| |
|
La
constatació que el sistema metropolità és un fet
real porta a considerar que ha de ser, a més,
altament positiu per a Terrassa, si la ciutat sap
posicionar-se adequadament en relació amb aquest
entorn urbà. Les noves vies de comunicació hi
aporten evidents aspectes positius (i certs perills
que cal evitar) i revelen determinades opcions
d'increment dels intercanvis i de consolidació de
les relacions amb la rodalia i amb la metròpoli.
Això apunta a un nou paper territorial, que demana
elements de singularitat amb valor regional: la
ciutat ha de continuar essent plural en els seus usos
i funcions, però, en determinats casos, ha d'oferir
més del que necessita per a ella sola, per tal
d'esdevenir una polaritat metropolitana. És un
criteri d'especialització que atén al fet que la
cooperació entre les ciutats del sistema
metropolità, cadascuna amb la seva pròpia
personalitat, ha de significar la potenciació de
totes elles. |