| Pàgina Principal | ||
| Pla
Estratègic Ciutat de Terrassa Objectius del Pla |
||
 |
||
| La
formulació de l'Objectiu General del Pla Estratègic
Ciutat de Terrassa és la conseqüència d'un intens
debat promogut per les institucions del seu Comitè
Executiu d'acord amb els estudis de diagnòstic previs i
amb les consultes i enquestes inicials a ciutadans i a
entitats de la ciutat. L'element central de l'Objectiu és la constatació, evident, que Terrassa és una ciutat, però destaca la importància excepcional que, actualment i en la posició territorial en què es troba, té per si mateix aquest fet. Es tracta d'entendre la ciutat com un lloc per a viure, un lloc de trobada, un lloc de generació i de difusió de tecnologies, un lloc de creació de riquesa... A hores d'ara Terrassa té certament la qualitat de ciutat, però li falten alguns dels components bàsics que distingeixen les ciutats actives (les ciutats que avancen) de les reactives (les que procuren reaccionar davant de fets que ja s'han produït). La funció del Pla és la d'establir les accions que, entre totes les que cal emprendre, són les estratègiques per a assolir l'objectiu de: |
||
|
||
| És un model de ciutat que promou, cap al futur, una triple orientació de les actuacions, adreçades a tres caràcters principals d'aquest model (la integració, l'equilibri i la creació de riquesa) per avançar cap a la consecució de majors nivells de qualitat i d'identitat ciutadana. La significació de tots aquests factors és: | ||
| PROJECTAR EL FUTUR DE TERRASSA. | ||
| Les actuacions que s'han d'emprendre troben el seu sentit si s'orienten, des de la realitat d'avui, al futur que la pròpia ciutat projecti. És important que la ciutat es prepari per als reptes del canvi de segle i que mantingui un alt nivell de renovació en l'actual context de crisi. Hi ha també el valor de l'anticipació i la conveniència d'un salt en el desenvolupament: és necessari un canvi superior al que es pot produir en altres territoris metropolitants per tal de recuperar i sumar pes i presència. | ||
| REFORÇAR EL CARÀCTER DE CIUTAT. | ||
| La recuperació dels dèficits que poden dificultar el manteniment del caràcter de ciutat és un factor prioritari per al Pla, perquè a Europa s'està consolidant un sistema de ciutats que troben en la tecnologia, en les activitats econòmiques i en les activitats culturals el seu impuls. Un sistema que és, al seu torn, l'espai de desenvolupament d'aquests mateixos factors, les característiques dels quals depenen, en bona part, del medi urbà concret en què es produeixen. | ||
| ACCENTUAR EL CARÀCTER DE CIUTAT. | ||
| Cal orientar totes les potencialitats de Terrassa per maximitzar els beneficis que la ciutat origina i per afrontar els reptes que els aspectes negatius d'una ciutat comporten. Això vol dir atendre'n el creixement, que avui passa principalment per la renovació i la transformació de la ciutat existent, com a opció urbanística per a fer-la funcional i per a modernitzar-la a mig termini. | ||
| DIFONDRE EL CARÀCTER DE CIUTAT. | ||
| La importància de donar a conèixer una ciutat equival al valor que pugui tenir el seu reconeixement per part de tothom, a la valoració que en faci la seva gent i la gent forastera. Des d'una visió més instrumental, és necessari el coneixement de l'existència d'una ciutat i del que té i pot oferir per a fer-ne viables les relacions, i és una condició de desenvolupament de potencialitats i de consolidació d'actituds ciutadanes. | ||
| CIUTAT INTEGRADA. | ||
| El procés viscut per les ciutats industrials catalanes durant unes dècades d'aquest segle (1940-1970) ha comportat un augment molt intens i ràpid de població procedent de llocs i de cultures diverses. La societat que n'ha resultat s'ha caracteritzat sovint per una fragmentació molt acusada de col.lectius, distribuïts espacialment per grups diferenciats. Aquest fenomen ha estat molt intens a Terrassa tant per la seva forta base industrial com per una orografia que ha afavorit la separació per barris i ha dificultat la mobilitat entre zones. No obstant això, hi ha hagut una voluntat col.lectiva de pertinença a una mateixa ciutat, que és a l'origen de bona part del món associatiu existent, i l'oportunitat s'ha de trobar ara en un model de ciutat que faciliti l'articulació efectiva i la mobilitat entre tots els barris de la ciutat com a condició material d'una vida ciutadana que incorpora la diversitat cultural en la identitat terrassenca. Dins d'aquest marc cal no oblidar l'atenció a la població marginada, que malhauradament les societats modernes generen, i vetllar perquè es pugui integrar a la vida ciutadana. | ||
| CIUTAT EQUILIBRADA. | ||
| La pluralitat funcional és característica de Terrassa i la fa diferent de moltes poblacions del mateix entorn: és la base del seu caràcter de ciutat. La nova ciutat desitjada no s'allunya d'aquest model, però vol millorar-lo a partir del reconeixement de la seva bondat, vol intensificar-ne els aspectes menys desenvolupats i accentuar-ne els més característics i en els quals té avantatges comparatius. En definitiva, fer més potent la imatge de Terrassa-ciutat, de nucli urbà proporcionat. | ||
| CIUTAT CREADORA DE RIQUESA. | ||
| Garantir la permanent creació de riquesa constitueix un aspecte crucial que ha d'acompanyar la imatge de Terrassa com a ciutat. En aquest aspecte hi ha dos fets notables: el potencial humà i una important tradició industrial i universitària. Són dues realitats que constitueixen els factors essencials del modern desenvolupament econòmic i social. Les exigències per a mantenir i millorar aquestes condicions són múltiples: reforçament de tots els mitjans de formació, millora de les condicions del comerç local, impulsió de les millores tecnològiques i, per tant, intensificació de les relacions entre la universitat i l'activitat econòmica, creixement de serveis avançats a l'economia productiva i eliminació de dèficits d'infrastructures. | ||
| MILLORAR EL NIVELL DE QUALITAT. | ||
| Les condicions actuals de qualitat mediambiental són comparativament bones i constitueixen un dels factors potencialment forts de Terrassa. Cal, però, millorar aspectes concrets d'imatge, atendre igualment elements de benestar social i augmentar la qualitat urbana, també l'harmonia d'aquesta amb el medi que l'envolta. Ha de ser, en conjunt, un canvi cultural que impliqui també la revalorització de la ciutat històrica (la ciutat industrial) i del medi natural com a factors decisius de qualitat. Cal comprendre que la millora de la qualitat de vida ja no és avui una condició residual del progrés, sinó una condició inexcusable, i que és, a més, la raó bàsica que ha de moure tota la ciutat cap a qualsevol projecte de futur: el major benestar dels ciutadans. | ||
| MANTENIR LA SEVA PERSONALITAT DINS EL SISTEMA METROPOLITÀ. | ||
| La constatació que el sistema metropolità és un fet real porta a considerar que ha de ser, a més, altament positiu per a Terrassa, si la ciutat sap posicionar-se adequadament en relació amb aquest entorn urbà. Les noves vies de comunicació hi aporten evidents aspectes positius (i certs perills que cal evitar) i revelen determinades opcions d'increment dels intercanvis i de consolidació de les relacions amb la rodalia i amb la metròpoli. Això apunta a un nou paper territorial, que demana elements de singularitat amb valor regional: la ciutat ha de continuar essent plural en els seus usos i funcions, però, en determinats casos, ha d'oferir més del que necessita per a ella sola, per tal d'esdevenir una polaritat metropolitana. És un criteri d'especialització que atén al fet que la cooperació entre les ciutats del sistema metropolità, cadascuna amb la seva pròpia personalitat, ha de significar la potenciació de totes elles. |
