L'entorn natural de Terrassa és d'una qualitat excepcional, i el fet de ser una ciutat al peu d'un Parc Natural, que disposa d'importants espais lliures a la perifèria urbana, ofereix la possibilitat indefugible de recuperar i de mantenir uns corredors verds que relacionin amablement la ciutat amb les poblacions veïnes. Això vol dir entendre els valors ecològics i paisatgístics d'aquest espai, però també la importància de la ciutat com a centre que ofereix serveis als seus entorns urbans i rurals i que accentua el paper estructurador d'un sistema urbà propi. Un altre aspecte rellevant és que Terrassa pugui ser vista com la "Porta del Parc Natural" i, en aquest sentit, es planteja també l'exigència que la vida a la ciutat respongui a aquesta imatge: defensa contra la contaminació, conscienciació col.lectiva i actuació positiva a favor del medi ambient i de la preservació del paisatge urbà. El repte és fer compatible indústria i natura d'acord amb l'existència del binomi tradició industrial-cultura natural.

Tot aquest entorn és un complex de relacions que es mouen en un àmbit molt més gran en el qual Terrassa té un paper rellevant ja que, a més del seu pes com a ciutat metropolitana, es troba en una posició central de la xarxa de transports i comunicacions de Catalunya (en un enclavament estratègic de l'Eix del Llobregat i del futur eix europeu Barcelona-Tolosa-París, i just on comença l'àrea metropolitana de Barcelona), que la converteixen en nexe d'unió entre la Catalunya interior i el litoral barceloní.